
“S’han mort tan joves que s’han endut tota la vida del poble, devia pensar el camioner. No has aparcat a Vidreres, has aparcat al cementiri de Vidreres, amb nínxols que són com cases, un cementiri amb un estanc, una fleca i un bar, un cementiri amb carrers, amb església, un cementiri amb cementiri, amb un casino i un aparcament ple de cotxes buits: així ha de ser l’altra vida, solitud i parets.”
Primer flash: l’Ernest, un oficinista de banca que és de fora de Vidreres però que treballa a la sucursal del poble. En la seva vida plena de rutina repetida, quan se’n entera de l’accident no pot evitar pensar en les seves filles. Segon flash: en Miqui, un voluble transportista que ha de descarregar unes bales de palla a Vidreres però s’ha d’esperar quan no troba a ningú, tot el poble es troba a l’enterrament dels germans. Tercer flash: la Iona de Cau Bou, estudiant de veterinària i parella d’en Jaume, el germà gran, el que conduïa. Tenia mil plans per viure amb ell, un futur que semblava inqüestionable, intocable, però ja no hi és, ha desaparegut de cop i la seva absència sembla un forat negre que absorbeix la seva existència. Quart i últim flash: en Nil, que es creia que arribaria a la ciutat, es faria artista i tot li aniria d’allò més bé. El coneixem vençut, tèrbol, tornant als seus orígens, d’alguna manera una figura lúgubre, un personatge obac i indiferent.
Si quelcom comparteixen aquests quatre personatges que protagonitzen la narració és que estan perduts. La melancolia que els omple els ofega dins la seva pròpia foscor i soledat, i busquen desesperats una bola d’oxigen, un punt de llum; una carícia, una mà, una mirada de complicitat. Els nois difunts són un buit que podria ser un personatge més, un forat a la vida d’un poble en el qual tothom es coneix, i el lector és testimoni de com tot es reordena. Com l’equilibri tendeix a restablir-se, com a poc a poc el poble s’adapta com un líquid omple una nova superfície.
Es tracta d’una novel·la que ha sabut tocar un dels meus mil talons d’Aquil·les: la seguretat, l’estabilitat, la manera que tenim de viure la vida com si fos una cosa perpetua, amb un final difós en la llunyania, remot com un horitzó. Vivim la mort com una hipòtesi, no com una realitat tant palpable com la vida. Aquest llibre et ve a dir, ras i curt, que això és una mentida, una il·lusió. Et ve a explicar que el que tens avui ho pots perdre demà. Les figures que coneixem a la història apareixen com ombres plenes de tristesa, després de la desgràcia. Però sabem que el dia anterior a l’inici de la narració tot era diferent, i no aconseguim entendre com l’home ha arribat a la lluna i un esdeveniment tan fortuït i tan estúpid pot destrossar tantes vides, com no hi ha una fórmula, un medi, una solució per posar fi a aquesta injustícia, a aquest desastre.
A tall de cloenda, una història que us despertarà, una narració lineal que explica les conseqüències d’un accident a la Nacional II des del punt de vista de quatre personatges que, com no podia ser d’una altra manera en un poble tan petit com Vidreres, es creuen, es troben i s’acomiaden, s’observen. No tardeu a fer-me cas com jo vaig fer amb la Fe, no tardeu en llegir aquest llibre.

Me n'alegro Jan, gràcies per la confiança.
M'agradaM'agrada
Amb tot l'amor i el respecte del món, ¿per qué vas deixar que la teva nòvia t'obligués a veure aquesta merda/bodrio/ajdjhsdfhsd de pel·lícula? Si su plau, el llibre ja és com per quemar-lo mil cops.. perqué no serveix ni per a calçar taules, però ja l'adaptació, que ni tan sols l'han fet per majors de 18 i els protes no tenien feeling, ni son bons, ni s'assemblen en res a la descripció…
En serio, no entenc perqué les nòvies us fan aquestes coses x) I et torno a dir que ho dic amb tot l'amor i el respecte del món eh, però es que jo no ho puc entendre.. si vull veure una pel·li mai no obligaria pas al meu nòvio a veure-la amb mi si sé que no li agrada o no es el seu estil, igual que no m'agradaria que ho fes al contrari. Bueno, ja callo jajaj x)
Doncs t'ho seguiré dient, m'agraden moooolt les fotos ^^
I en quant als llibres, hi ha molta novela romàntica molt bona que a als tios també us pot agradar.. però si qualsevol dia tens interés o curiositat, SI US PLAU no comencis amb merda com Grey, busca els minions fent festa o diguem algo perque llegeixis algo bo.
Un petò!
M'agradaM'agrada
[…] Els nois, de Toni Sala. […]
M'agradaM'agrada
[…] de cinc anys des de al publicació de Els nois (2014), Toni Sala torna amb una novel·la que explora la naturalesa de la maldat i la mort. […]
M'agradaM'agrada