Foto-ressenya: Harry Potter i la pedra filosofal, escrit per J.K. Rowling i il·lustrat per Jim Kay

“Benvolgut senyor Potter,

Em plau informar-vos que heu estat admès a l’Escola de Bruixeria Hogwarts. Aprofito l’avinentesa per fer-vos arribar la llista dels llibres i el material que necessiteu per seguir les classes.

El curs comença l’1 de setembre. Espero el vostre mussol abans del 31 de juliol.

Afectuosament,

Minerva McGonagall
Directora adjunta”
Els que heu llegit la pestanya “Qui sóc” ja us imaginareu l’important que són per a mi els llibres de Harry Potter. No només simbolitza tota la meva infantesa, tant els llibres com les pel·lícules, sinó que van ser el meu primer contacte amb la literatura. Ho he defensat diverses vegades i ho seguiré fent: J.K. Rowling es mereix un Premi Nobel de la Literatura, no tant per les seves obres literàries en si, sinó per la quantitat de nens que, a través de les seves històries, ha unit a la literatura per sempre. Per això, quan me’n vaig enterar que sortia a la venda una edició il·lustrada, no m’ho vaig pensar ni un minut. Avui us porto Harry Potter i la pedra filosofal, escrit per J.K. Rowling i il·lustrat per Jim Kay.
En Harry Potter és un nen de deu anys que viu amb els seus tiets, en Vernon i la Petúnia Dursley, i el seu cosí, en Dudley, un nen obès i excessivament mimat. Els tres s’esforcen per fer-li la vida impossible a en Harry i, segons el poc que li han explicat els seus tiets, els seus pares es van morir en un accident de trànsit. No obstant, tot comença a canviar quan en Harry reb una carta. Al principi els seus tiets, que per primera vegada semblen tenir quelcom semblant a la por, no li deixen llegir. Però a partir d’aquell moment no deixen de rebre cartes i finalment en Harry se n’assabenta que tot el que li han dit sempre els seus tiets és mentida, que ell és un mag, que els seus pares varen ser mags i varen ser assessinats pel més terrorífic dels mags i que ha estat admès a l’escola més prestigiosa de bruixeria, Hogwarts. Allà coneixerà els que seran els seus companys durant totes les aventures que vindran, en Ron Weasley i l’Hermione Granger.
El primer que veus quan obres el llibre: una magnífica il·lustració de Jim Kay del menjador de Hogwarts des de l’exterior.
Quan era petit potser vaig rellegir fins a cinc vegades aquesta primera aventura de les set que acabarien sent. Tot i això, ja feia molts anys que no la rellegia i la meva perspectiva ha canviat. Ara hi veig una història infantil, de vocabulari i estil senzill, però a la vegada proper i càlid. I, amb vint-i-tres anys m’ha tornat a fer somiar. He tornat a somiar com si tingués deu anys en rebre la carta d’admissió a Hogwarts, en poder fer encanteris. Estrictament parlant aquest llibre es podria enquadras en el gènere fantàstic, però és completament diferent a, per exemple, J.R.R. Tolkien. Tant Rowling com Tolkien han creat un món nou on els lectors ens hi perdriem, però són dos móns molt diferents l’un de l’altre. M’atraviria a dir que el de Rowling creu més en la màgia sense límits, que convida al lector a deixar-se portar en un món on tot és possible.

La Ronda d’Alla, imaginada per Jim Kay, és el paradigma del talent d’aquest dibuixant.
La història de com es va arribar a escriure i editar aquesta novel·la no és poc coneguda. L’autora va començar a escriure la novel·la en un tren, escrivint en un tobelló de camí a casa, per llegir-li a la seva filla abans d’anar a dormir. No tenia feina, se li acabaven els diners, s’acabava de divorciar d’un home que l’acosava. Dotze editorials varen rebutjar el mecanoscrit però finalment l’editor Barry Cunningham (que treballava per Bloomsbury), gràcies a la seva filla, una nena de vuit anys que en va llegir un fragment i va afirmar que era el millor que havia llegit mai, li va publicar la novel·la. He llegit mil anècdotes més: l’editorial li va suggerir a l’autora ocultar que era una dona perquè les històries infantils escrites per dones no es venien tant (d’aquí les inicials J.K.), l’editorial volia que la novel·la es digués “Harry Potter i l’escola de màgia” però l’autora s’hi va oposar de forma rotunda, la tirada inicial va ser de cinc cents exemplars… Tonteries que, després de l’èxit sense precedents que va obtindre s’han elevat a llegendes.

L’andana nou i tres quarts de King’s Cross, un lloc mític del món de Harry Potter, d’on surt el Hogwarts Express, el tren que porta els alumnes bruixots a l’escola.
Ara, amb vint-i-tres anys, no deixo d’admirar a J.K. Rowling per la seva habilitat a l’hora de construir, sense cap experiència, sense novel·les anteriors ni cap intent frustrat, un món tan excepcional com el que va néixer amb Harry Potter i la pedra filosofal. Dotar d’una personalitat tan precisa a tots els personatges, una societat secreta tan amagada de la dels muggles (la població no maga) i, a la vegada, i sense resultar pedantment educatiu, donar tantes lliçons sobre el valor de l’amistat. Evidentment, de tota la saga aquest és el llibre més infantil. 

La casa d’en Hagrid és dels dibuixos en que en Jim Kay més s’ha separat del que hem vist a la pel·lícula, i m’ha agradat molt.
J.K. Rowling també recopila, aprofita i recicla llegendes reals de la Història que no vaig detectar quan era petit i ara he sabut distingir, com per exemple la pedra filosofal, (que va protagonitzar el somni de tots els alquimistes d’una època), la figura de Nicolas Flamel (un copista francès amb una llegenda que us recomano buscar) o Merlí (un misteriós mag galès que va viure segle VI).
És en aquest moment que neix l’amistat entre en Harry i en Ron amb l’Hermione. Sí, tot comença amb un trol.
Però, sens dubte, el meu personatge preferit d’aquest llibre es Albus Dumbledore. Tot i haver llegir tots els llibres de Harry Potter mai em treuré de sobre el que em va transmetre el director de Hogwarts en aquesta primera part, aquesta aura de sabi benèvol que gairebé no apareix a la història però quan ho fa és per dir grans veritats i quan es dirigeix només al Harry Potter el lector sent que ha d’aprofitar aquest moment per fer-li preguntes i més preguntes.
En Harry amb el mirall de Gised.
Però tot això que he dit fins ara no és nou. La novel·la ja fa temps que l’havia llegit i, tot i que d’aquesta relectura n’he tret moltes conclusions i sensacions noves, el que és realment nou són les il·lustracions de Jim Kay. La meva primera reacció va ser de rebuig. Ja van fer una pel·lícula i ara ho volen vendre amb il·lustracions, volen deixar d’intercedir en com jo havia imaginat l’història? Però, per sort, pensant-m’ho millor, li vaig voler donar una oportunitat, i sort, perquè no me n’he arrepentit pas. Ans al contrari, la visió de Jim Kay del món fantàstic de Harry Potter. Ha sabut dibuixar tot el que jo imaginava, mai havia vist una interpretació tan ajustada a tot el que més m’agrada de Harry Potter: el desordre simpàtic de la Rona d’Alla, l’immensitat de Hogwarts, l’odiosa i ridícula ordinarietat de la família Dursley… 

Un increïble retrat d’en Harry Potter.

Feia temps que buscava l’excusa per rellegir tota la saga de Harry Potter i per fi l’he trobat. Quina edició tan treballada, il·lustració i text es barregen per donar la millor experiència al lector. No puc expressar la felicitat que he sentit quan me n’he enterat que pretenen il·lustrar tots els llibres, i que l’edició il·lustrada per Jim Kay sortirà a la venda el 4 d’octubre d’aquest mateix any! Recomano a tots els que en el seu moment van somiar amb les aventures d’en Harry a tornar-lo a acompanyar al Hogwarts de Jim Kay. Una gran edició per una gran història.

Agraïments a l’editorial Empúries per l’exemplar.

4 thoughts on “Foto-ressenya: Harry Potter i la pedra filosofal, escrit per J.K. Rowling i il·lustrat per Jim Kay

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s