August, de John Williams

“Per què m’hauria d’ofendre el que jo mateix faria sense pensar-m’ho dues vegades per al bé del meu art? No, el que m’ofèn és el que intueixo en el to de la teva pregunta, perquè em sembla que hi detecto (tot i que espero equivocar-me) el tuf d’un moralista. I, al meu entendre, el moralista és el més inútil i menyspreable de les criatures. És inútil perquè s’estima més destinar les seves energies a emetre judicis més que no pas a adquirir coneixements, senzillament perquè jutjar és fàcil i adquirir coneixements és difícil. I és menyspreable perquè els seus judicis reflecteixen una imatge d’ell mateix que, en la seva ignorància i en el seu orgull, li agradaria imposar al món. T’ho imploro: no et converteixis en un moralista; destruiràs el teu art i la teva ment, i seria un llast massa pesant fins i tot per a l’amistat més profunda”.

Quan vaig començar Butcher’s Crossing, la primera obra que vaig llegir de John Williams, no em sabia avenir que fos tan poc conegut al nostre país. Després de llegir Stoner Williams ha passat a ser, per a mi, en un dels escriptors repescats (salvats de l’oblit) pel món editorial més importants. Només va escriure tres novel·les, i quan me’n vaig assabentar de quina era l’última i la més desconeguda, vaig veure en el John Williams un escriptor que fuig de la zona de confort, i és que cada una de les seves tres novel·les semblen escrites per un autor diferent. Avui us porto August, de John Williams.
Any 44aC. Quan a la Roma imperial, tant poderosa com plena de fosques ambicions que posen en perill el seu futur, mor Juli Cèsar assassinat pel seu fill Brut i s’obra el seu testament, la societat romana queda commocionada. L’última voluntat de Juli Cèsar ha sigut adoptar i nomenar hereu universal al seu nebot Octavi. En aquell moment Octavi tenia divuit anys i era un estudiant que havia sigut separat de la seva mare per voluntat de l’emperador. Encara amb la innocència pròpia de la infància Octavi -que passarà a ser anomenat August- haurà de lluitar en una teranyina d’aliances, traïcions i ambicions contra tots aquells que li volen arravatar el poder -Ciceró, Brut, Cassi, Marc Antoni- en un joc de trons romà en el que, com diu Cersei Lannister a la Cançó de gel i foc, “es guanya o es mor”.
Com ja he dit anteriorment aquest va ser l’últim dels llibres que va escriure John Williams, que va aprofitar una beca de la Fundació Rockefeller per viatjar a l’escenari de la novel·la, i va ser guanyadora del National Book Award, un premi molt prestigiós. Tenint en compte com em van arribar a agradar les seves dues obres anteriors -de les quals tinc pendent una relectura- semblava assegurat que aquesta última de les seves obres m’hagués d’haver agradat encara més, però no ha sigut el cas. De fet, m’ha decebut molt.
Per un cantó, és una novel·la històrica ben escrita i aconsegueix que el lector conegui la vida de l’emperador August d’una manera amena i que fins i tot enganxa bastant. Pocs dies després d’haver-lo llegit vaig viatjar a Roma i va ser tot un plaer poder recórrer les habitacions del palau d’August imaginant-me’l reflexionant sobre les conspiracions que es donaven per enderrocar-lo, o veure les parets de la casa de l’ambiciosa i manipuladora Livia, la dona d’August. El millor d’aquesta novel·la és, doncs, tot el que el lector aprèn de la vida d’August -que per un servidor era totalment desconegut fins al moment-. Però també la forma està molt ben trobada; es tracta d’una novel·la epistolar, un llibre fet de cartes que s’envien entre ells amics i enemics d’August, i és així d’indirectament com el lector va coneixent el que fa i deixa de fer Octavi, les conspiracions que s’ordeixen contra ell i com se sent a cada moment.
Però m’ha decebut. La veritat és que no deixa de ser una novel·la històrica que es proposa explicar-nos la vida d’un emperador romà. No va més enllà, no ens vol endinsar en una perspectiva inesperada o diferent del personatge històric. Jo m’esperava un relat ficcional de la seva vida més personal i íntima però m’he trobat amb el relat del joc de trons pel poder de Roma i les maniobres polítiques d’August per esquivar els atacs dels seus adversaris. A més, tot i que aplaudeixo la idea de narrar-ho a través de cartes, hi ha hagut ocasions que se m’ha fet pesat i una mica forçat -acaben sent cartes centrades gairebé únicament en la vida d’August, s’acaba notant que l’únic propòsit de la carta és parlar del que fa l’emperador. La primera carta cola, la segona també, però a la vintena ja es nota poc natural.
En conclusió, és una bona novel·la pels qui els hi agrada el gènere històric, però tenint en compte que està escrit per John Williams, que les seves dues novel·les anteriors va crear uns escenaris i uns personatges realment extraordinaris, aquest llibre m’ha resultat decebent. Cap de les seves tres novel·les s’assemblen, però aquesta és la que menys m’ha agradat. Si no fos per l’originalitat de fer-la epistolar, que fa que coneguem indirectament la complexitat del protagonista a través de les cartes que s’envien els contemporanis d’August, podria ser perfectament un llibre de Santiago Posteguillo. Potser al moment de publicar-se era original, però avui dia, que tenim molts bestsellers com en Ken Follett o Ildefonso Falcones, aquest llibre no m’ha aportat res que no m’hagin aportat aquests autors. Ha sigut com si l’última obra de Mozart -John Williams- hagués sigut una cançó de reggaeton. M’he quedat descol·locat.

 T’AGRADARÀ 
SI ET VA AGRADAR
 PROS
  • El que el lector aprèn de la vida d’un dels emperadors romans més importants de l’Imperi Romà. Imprescindible si es vol viatjar a Roma.
  • La idea de narrar la vida d’August indirectament a través de cartes que s’envien entre ells els seus contemporanis.
 CONTRES
  • És una novel·la històrica normaleta, no té aspiracions de ser res més. Tenint en compte qui és l’autor m’ha resultat decebedora i poc original, de l’estil Posteguillo o Follett. 
  • Algunes cartes que formen la novel·la m’han resultat una mica forçades.
 ALTRES LLIBRES 
DE L’AUTOR

2 thoughts on “August, de John Williams

  1. Doncs jo la vull llegir però ja!! M'agrada molt John Williams, el vaig descobrir amb “Stoner” i em va deixar bocabadada. I crec que Butcher's crossing encara em va agradar més i tot… No crec que em passi com a tu, que t'has quedat una mica decebut, perquè (ara que ningú ens llegeix) et confesso que sóc historiadora, especialitzada en Roma, Republica i Imperi ;-)))

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s