Amb la corda al coll, de Joseph Conrad

 

“Durant aquells dies del passat havia remanat molts milers de lliures dels diners dels seus treballadors i dels propis; s’havia ocupat, fidelment, com ha de fer, segons la llei, un patró de vaixell, dels interessos en conflicte de propietaris, noliejadors i asseguradors. No havia perdut mai cap nau ni havia permès cap transacció tèrbola; i s’havia mantingut bé, fins al punt que finalment havia durat més ell que no pas les condicions que havien contribuït a la seva bona reputació. Havia enterrat la dona (al golf de Petchili), havia donat la filla en matrimoni a un home que ella no havia triat bé, i havia perdut molt més que bons ingressos amb la fallida de la cèlebre corporació bancària Travancore and Deccan, la caiguda de la qual havia sacsejat l’Orient com un terratrèmol. I tenia seixanta-cinc anys.”

 

Vaig llegir per primer cop a Joseph Conrad amb el seu llibre més conegut, El corazón de las tinieblas, una lectura que em va sorprendre molt, doncs el vaig començar a llegir pensant-me que seria un llibre d’aventures juvenils, i el que vaig trobar va ser molt diferent; un llibre profund, fosc i punyent, on una exclamació tan senzilla com “¡Ah, el horror! ¡El horror!” em va esquinçar el cor. És per això que de seguida vaig decidir repetir amb l’autor i el llibre elegit va resultar ser el que us porto avui, Amb la corda al coll, de Joseph Conrad.
Coneixem al vell capità Henry Whalley, un honrat i consagrat mariner de seixanta-cinc anys que, després de tota una vida navegant amb el seu vaixell pels mars del Sud, i precisament quan havia decidit retirar-se, s’arruïna a causa de la fallida del seu banc. Per ajudar econòmicament a la seva filla ja casada, amb qui manté la correspondència, es veu obligat a vendre’s la seva estimada nau i acceptar la feina de capitanejar durant tres anys el Sofala, el vapor desgavellat del miserable Massy. Els anys de proeses marítimes i de la descoberta de noves rutes comercials donaran al vell llop de mar la fortalesa i la determinació per fer l’avorrida ruta comercial del Sofala, tot i les maquinacions de l’astut i roí maquí segon de bord, en Sterne. Tothom qui coneix al capità Whalley es queda sorprès de que un mariner tan honrat i amb tanta experiència hagi decidit vendre’s el vaixell per treballar per algú com en Massy, el que ningú sap és que el vell mariner, empès per la necessitat, amaga un secret que pot posar en perill el Sofala i tota la seva tripulació.
Precisament avui explicava al blog Trotalibros que si algun gènere m’agrada, aquest és el que jo anomeno “de personatges”, és a dir, quan la història es concentra en indagar en la insondable ànima dels seus personatges. Un cop més Joseph Conrad ha cosit una història de personatges magníficament construïts. I és que el fort d’aquesta novel·la no és la història en si, que narrada d’una altra manera podria ser perfectament una anècdota explicada en una taverna plena de mariners embriagats pel vi. Si bé la història manté en tot moment atent i enganxat al lector en gran part pel misteri i el suspens que suposa el secret del capità Whalley, el final és tan inesperat com lògic i deixa al lector dient “Ah carai, era això!“.
Però, com deia, el que realment aporta valor a aquesta història són els personatges. Si bé tots són brillants, cada un a la seva manera, evidentment cal destacar el protagonista, en Henry Whalley, un vell mariner nostàlgic dels temps passats, quan els contractes es signaven amb una encaixada de mans i l’ofici del mariner comportava una noblesa i una honestedat ja desapareguts. És trist ser testimoni de com el capità, en el seu crepuscle i després de tota una vida marcada per l’honestedat i l’honradesa es veu obligat, per ajudar a la seva filla, a mentir i a trair tot amb el que havia cregut fins aquell moment.
Conrad no es centra només amb el personatge del capità Whalley, sinó que perfila a la perfecció tots els altres que apareixen a la novel·la. Fins i tot a vegades potser peca de desviar-se massa de la història per descriure personatges amb poc pes argumental.
En conclusió, és una bona novel·la en gran part pels seus personatges. Si busqueu una història trepidant, àgil i amb un final de vèrtic aquest no és el vostre llibre. En canvi, si sentiu la necessitat de conèixer quin és el secret d’aquest vell i reservat mariner gaudireu d’aquesta novel·la (o conte llarg).

 

 T’AGRADARÀ 
SI ET VA AGRADAR
 ALTRES LLIBRES 
DE L’AUTOR

 

One thought on “Amb la corda al coll, de Joseph Conrad

  1. Bones Jan 🙂

    No coneixia l'autor però realment amb la teva ressenya vénen ganes de llegir els seus llibres. Sobretot pel que dius dels personatges. Hi ha pocs llibres en què aquests són més importants que la història. O jo no m'he topat amb ells.
    Bé, en tot cas un altre llibre que s'afegeix a la llista d'espera… qui sap quan caurà.

    Ens anem llegint!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s