Germà de gel, d’Alicia Kopf

 

“El meu germà és un home atrapat en el gel. Ens veu a través del glaç, ell: hi és i no hi és. O més exactament, dins seu hi ha una fissura on a vegades es posa glaç. És present durant algunes èpoques en què els seus contorns es veuen més definits, de vegades s’hi submergeix un temps. La seva percepció pot estar a deu mil metres d’altura (li agrada observar el pas dels avions) i, en els períodes que el glaç és més gruixut, uns deu mil metres cap endins.”

Ja feia temps que el tenia esperant-me a l’estanteria quan va guanyar el Premi Llibreter, i és que un altre premi del quan me’n refio bastant és el Premi Documenta. I el llibre que us porto avui els ha guanyat els dos. Tenia ganes de llegir-lo, entrar a explorar aquest misteriós mapa circular de la seva portada, però el seu èxit em va espantar, va fer que congelés -mai més ben dit- aquestes ganes i esperés. Tothom parla d’Alicia Kopf -nom artístic de l’Imma Ávalos Marquès- com una promesa de les lletres catalanes i fins i tot fa un temps vaig llegir que era una de les artistes elegides per escriure en un espai emblemàtic de Barcelona durant dos mesos. Ara, que sembla que ja no se’n parla tant (i potser també perquè em refresqui una mica les tardes de sol i calor insuportable) m’he atrevit a endinsar-me en el seu univers polar. Avui us parlo de Germà de gel, d’Alicia Kopf.
Aquest llibre és un diari desordenat d’una artista desorientada. En ell hi trobem, en primer lloc, a la mateixa artista i la seva història. Una noia reservada i solitària que ha crescut en el si d’una familia inestable, de pares divorciats i on cadascú va una mica a la seva. A mesura que creix la protagonista intenta trobar el seu camí i la seva mateixa identitat, fugint i a la vegada refugiant-se en la seva solitud. M’atraviria a dir que aquesta protagonista és la mateixa escriptora, de fet el pseudònim Alicia Kopf (Kopf és “cap” en alemany) va ser inspirat per un quadre que l’Imma va veure a Alemanya on una Alicia decapitada, en comptes de buscar el conill blanc busca el seu cap, la seva identitat. Aquesta cerca la porta fins a Islàndia.
Però el diari també ens parla del seu germà gran, el germà de gel, el germà autista, dependent, passiu, de qui les emocions i sentiments sempre són incerts i difícils o impossibles de desxifrar. Un pes per a la família, una responsabilitat i una càrrega que la protagonista ha sentit des que va néixer i fins i tot abans, quan la seva mare, a l’assabentar-se que estava embarassada d’ella i després de plorar va pensar que, ben mirat, el nen de gel necessitaria una germana.
Per últim, el diari conté l’obsessió de la protagonista pel gel, els indrets polars i els exploradors que s’han atrevit a enfrontar-se als seus deserts àrtics. Alicia Kopf comparteix notícies, dades, imatges i anècdotes històriques i científiques sobre aquestes expedicions i descobriments històrics que d’alguna manera es relacionen constantment amb les seves vivències personals.
Kopf escriu bé. Això és innegable. Té un estil aparentment senzill però sobretot hipnòtic i íntim que submergeix al lector en un espai literari peculiar on els silencis i el poder del que no es diu inunda el relat. La veu narrativa sembla freda i solitària com una expedició polar i de fons, quan es fa un silenci entre paraula i paraula es pot sentir el vent glaçat d’aquells indrets ignots on alguns creien que es trobava la porta per anar al centre de la Terra.

Dit això, també és veritat que aquesta lectura no m’ha convençut. No és la primera vegada que em passa que la forma m’agradi però no el fons. Per un cantó trobo que l’estil trencador i original d’Alicia Kopf és talentós i fins i tot pot ser que, si troba la seva història, algun dia ens porti una gran lectura. Però, en la meva opinió, aquesta no és Germà de gel. Trobo que és una narració massa desordenada, massa discontínua, massa fragmentada en molts fils narratius que no van enlloc i personatges (tots expressats en lletres) que aporten poc o res. Al principi sembla que tot s’hagi d’unir en un final sorprenent o, almenys, un final que no et deixi indiferent, però aquest mai arriba.

El germà de gel, que introdueix un tema tan interessant com l’autisme i que és un personatge que es podria haver dut molt lluny, no va enlloc, encara que un postdata final li intenti insuflar un mínim significat en poc més de dues pàgines. Tot això fa que aquest llibre es redueixi a un diari normal i corrent que m’ha deixat completament indiferent i, al final, ja poc m’importava res del que em pogués explicar. I és una pena que una veu narrativa interessant i diferent acabi ofegada en fets i personatges intranscendents i inconstants.

En conclusió, no em puc afegir al cor de veus que exalten i recomanen sense embuts aquest llibre. Admetent que l’estil d’Alicia Kopf és diferent, trencador i atrapa, en la meva opinió la història que narra és poc interessant, no va enlloc, és inconstant i estressa el fet que, per eludir l’obvietat de que els fils argumentals que comença no donen més de si, l’autora en vagi començant de nous. Entenc que hi ha qui li pot agradar aquesta literatura alternativa o hipster, no sé com dir-li, però a mi no m’ha convençut.

 

 T’AGRADARÀ 
SI ET VA AGRADAR
 ALTRES LLIBRES 
DE L’AUTOR
  • Maneres de (no) entrar a casa.

 

3 thoughts on “Germà de gel, d’Alicia Kopf

  1. Quina llàstima que no t'haja agradat! A mi em va sorprendre molt i la història sí que em va agradar, sobretot la part on es narren les aventures dels exploradors polars. Per a gustos, colors. Molt xula la foto, per cert 🙂
    Una abraçada!

    M'agrada

  2. Vaja, idò jo no n'havia sentit a parlar, ni del llbire ni de l'autora. M'interesa el tema de l'autisme, i la importància del gel també sona força bé. Però no sembla que sigui el meu estil i si a més no t'ha acabat de fer…Però gràcies per la ressenya 😉

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s