L’aquari, de David Vann

Estimada A.,

David Vann és un dels pocs escriptors vius que, quan publiquen un llibre nou, sé del cert que m’agradarà m’encantarà. Aquest autor nordamericà té una habilitat impressionant per construir drames familiars angoixants, opressius, foscos i brutals. En totes les seves obres Vann en té prou amb uns pocs personatges complexes i un entorn remot, deshabitat i hostil per crear una història punyent i inoblidable. Fins ara se’m feia difícil creure les veus que m’asseguraven que l’autor d’aquelles novel·les tan ombrívoles, que el nen de tretze anys que es sentia culpable pel suïcidi del seu pare, fos avui un home extremadament simpàtic, amable i dolç. Amb L’aquari, la seva última novel·la, ho he entès.

Coneixem a la Caitlin Thompson, una nena de dotze anys que cada tarda, quan surt de l’escola, va a l’aquari de Seattle i espera perduda entre peixos i altres animals marins a que la seva mare la passi a recollir. La Caitlin se sent més còmode en el món submerí que en el terrestre. En el món dels peixos tot és pau i silenci, tot és tranquil i fàcil d’entendre. En canvi, en el món dels humans tot és complicat i la mare ha de lluitar per arribar a final de mes. Per això de gran vol ser ictiòloga.

“Ara en sabem molt més, de l’acidificació dels oceans, i a les meduses els hauria de tenir tírria perquè són un indici de tot el que hem destruït. Abans que mori jo, els esculls s’hauran fos, s’hauran dissolt. Abans que acabi el segle, pràcticament hauran desaparegut tots els peixos. Tot el llegat de la humanitat quedarà reduït a una única cosa: una filada d’engrut vermell als registres paleoceanogràfics, una era d’absència de conquilles de carbonat de calci que es perllongarà uns quants milions d’anys. La tristesa de la nostra imbecil·litat em supera. Però quan observo una medusa aurèlia, amb aquella constel·lació de paraigua que batega per la nit infinita, penso que encara sortirà tot bé”.

Des que la Caitlin té memòria la seva família s’ha reduït a la seva mare; juntes han anat avançant com han pogut, protegint-se l’una a l’altra. La mare de la Caitlin (que, no sé ben bé per què, me l’he imaginat en tot moment com l’actriu Winona Ryder) és una dona que és “capaç de viure sense futur“, sempre amb energia, sempre esperançada, convençuda que tard o d’hora vindran temps millors, que tard o d’hora arribarà una feina millor que la que té de peona al port de mercaderies, que tard o d’hora arribarà l’home que serà l’amant i el pare perfecte. Però tot es precipita quan la Caitlin coneix a un home gran a l’aquari amb qui compartirà la seva passió pel món submarí. I aquest avi farà tremolar els febles fonaments del petit nucli familiar.

L’aquari és, sense trencar completament amb les anteriors, l’obra més diferent de David Vann. Tot i que comparteix amb els seus llibres anteriors l’atmòsfera familiar anguixant i incòmode, segell de l’autor, Vann ha sortit de la seva zona de comfort en molts aspectes. En primer lloc, la protagonista és femenina. Fins ara tots els llibres de Vann eren protagonitzats per personatges masculins. En segon lloc, l’autor abandona per primera vegada el fred narrador omniscent per passar a la narració en primera persona des dels ulls de la Caitlin. En tercer lloc, no situa la història en un entorn llunyà, natural, deshabitat i hostil, com ens tenia acostumats en les seves obres anteriors. No obstant, mare i filla, tot i viure en una ciutat, viuen igualment aïllades pels fantasmes interiors de la primera. Per últim, és la seva novel·la més lluminosa -potser perquè els personatges principals són femenins?-, la menys brusca, la menys freda, la menys fosca, la primera de totes les escrites per Vann amb final feliç. Fer un final feliç no és una tasca fàcil, és fàcil caure en escenes no aptes per diabètics, però el final d’aquesta novel·la és senzillament perfecte.

El fet que aquesta sigui la novel·la de Vann més lluminosa no vol dir que no tingui ombres. La mare de la Caitlin ha contingut el seu fosc passat dins seu per protegir a la seva filla, i al llarg dels anys aquesta ombra ha anat creixent i creixent, i finalment l’home de l’aquari fa que l’ombra surti. I és a partir d’aquest moment, a la meitat del llibre, quan en David Vann demostra ser David Vann i comencen les escenes brutals, punyents i escatològiques. Si és el teu primer llibre de l’autor et pensaràs que m’he tornat boig per etiquetar aquesta història de “lluminosa”, però el cert és que de totes les seves obres, aquesta és la més tranquila.

Em va fer molt feliç que una editorial que m’estimo tant com Periscopi decidís apostar per David Vann, un escriptor que fa anys que em té encisat. Però encara m’ha fet més feliç veure el mimo amb el qual l’han editat, amb un magnífic pròleg de Jordi Puntí, amb una molt bona traducció de Yannick Garcia i amb il·lustracions d’animals marins entre el text.

És injust que Vann no sigui més conegut al nostre país. És un escriptor brillant que hipnotitza, que horroritza, que esquinça, que tensa, que angoixa, que desemembra, que atrapa. L’aquari té les seves llums i les seves ombres, a diferència de la resta de les seves obres, on només hi ha ombres. Això fa que sigui la lectura perfecte per introduir-se al traumàtic món de Vann.

Atentament,

Jan Arimany.

P.S. Potser en el fons David Vann està explicant la mateixa història un i un altre cop amb diferents filtres i variants, però mai em cansaré de llegir-lo i recomenar-te’l.

*

l_aquari_coberta

 

Títol: L’aquari.

Títol original: Aquarium.

Autor: David Vann.

Traductor: Yannick Garcia.

Editorial: Edicions del Periscopi.

Pàgines: 279 pàgines.

Preu: 18,90€.

ISBN: 978-84-944409-9-1.

 

T’agradarà si et va agradar:

Altres llibres de David Vann:

2 thoughts on “L’aquari, de David Vann

  1. Precisament perquè em va horroritzar a Sukkwan Island, vaig decidir que aquest autor ja no seria per mi. Tenint en compte que llegeixo altres llibres on passen coses terribles, cal remarcar que si una lectura t’ha marcat tant, encara que sigui negativament, és que té alguna cosa especial, així que no posaré en dubte la qualitat de l’autor a l’hora de transmetre allò que vol explicar. Però per mi va travessar unes línies que em van fer descartar-lo, i en principi no hi tornaré. I això que a la darrera Setmana del llibre en català la dependenta em va intentar convèncer per activa i per passiva que m’emportés aquest Aquari, però ja li vaig explicar per què no. I de moment em mantinc.

    Està bé que cadascú tinguem autors o autores fetitxe, que quan publiquen ens tenen allà fent cua per comprar els seus llibres. També en tinc, és clar, però Vann no serà mai un d’aquests per mi.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s