Agostino, d’Alberto Moravia

De totes les èpoques de la vida, la meva preferida és l’adolescència. No hi ha cap moment comparable a aquesta etapa de descobriments i canvis constants. L’entrada del nen a l’adultesa pot ser convulsa, plena d’interrogants i inseguretats, movent-se sempre entre la seguretat i dolçor de la infantesa i la complexitat i la boira del món dels grans, que espanta i atrau a parts iguals. Els canvis es succeeixen, tant en el propi cos com en la perspectiva de tot. És el moment de l’absurd, de les bogeries, de la superació, del sexe, la vergonya i els dubtes, de buscar inconscientment un nou lloc per tot allò que formava part de la infantesa.

L’Agostino és un noi de tretze anys que passa els estius amb la seva mare a un petit poble costaner, on cada dia prenen el sol i es banyen a la platja o surten a navegar amb un petit patí. L’Agostino es considera el noi més afortunat del món al costat de la seva afectuosa i bella mare, però tot canvia el dia que a la platja s’acosta un atractiu jove i comença a parlar amb ella. A partir d’aquell moment, la mare sembla estar sempre pendent d’aquest jove i quan estan junts es torna una altra persona. L’Agostino, fastiguejat per aquesta situació, s’allunya d’ella i comença a freqüentar una colla de nois de classe humil que coneix al poble. Amb ells descobreix un món nou més complicat que el seu, però que estranyament el crida. Un món on es fuma, on corren les burles, les mentides i els cops de puny, on t’has d’espavilar i on les dones com la seva mare són objecte de desig.

“L’Agostino, tot nu, es va passejar una mica per aquell terreny de sorra suau i pampalluguejant. Li procurava plaer trepitjar-la fort i veure com l’aigua hi entrava de seguida i negava les petjades. Ara sentia un desig vague i desesperat de travessar el riu i allunyar-se seguint la costa, deixant enrere els nois, en Saro, la mare i tota la vella vida. Qui sap si no arribaria, caminant sempre endavant arran de mar, per la sorra blanca i fina, a algun indret on totes aquelles coses desagradables no existien, un indret on l’acollirien com ell desitjava i on podria oblidar tot allò que havia après per tornar-ho a aprendre sense vergonya i sense greuges, de la manera dolça i natural que havia d’existir i que ell, sense ser-ne ben bé conscient, hauria preferit.”

No coneixia a Alberto Moravia, no havia llegit res seu ni n’havia sentit a parlar mai, però amb aquesta nouvelle o novel·la curta, publicada el 1945, m’ha guanyat completament. En poc més de cent pàgines Moravia construeix un relat que retrata un canvi en la vida d’una persona com l’és el turbulent pas de la infantesa a l’adultesa, en aquest cas impulsat perquè la mare de l’Agostino s’enamora d’un home. Moravia manté en tot moment un control absolut sobre la narració, sabent en tot moment quan ha d’avançar i quan s’ha de parar a descriure un gest, un pensament o una impressió.

IMG_5002

Els canvis que es produeixen en l’Agostino es fan patents amb la figura de la seva mare, que passa de ser una figura intocable, carinyosa, dolça i perfecta a una dona impura, distreta i amb defectes. A més, el protagonista descobreix el que és el sexe, i amb aquesta descoberta neix la repugnància de saber que la seva mare és una dona, l’altra part d’aquest acte que ignorava i del que els seus amics no deixen de parlar. L’Agostino es troba perdut, no se sent còmode ni al costat de la seva mare, que encara el creu un nen, ni al costat dels nois burletes i egoistes que mai sembla que l’acabin d’acceptar. Oscilant entre aquests dos mons, el protagonista intenta trobar el seu camí.

Moravia captura perfectament el clima mediterrani. La platja, les caletes, el mar i el petit poblet on s’ambienta aquest petit relat es repira en cada frase i en cada diàleg fins al punt que el paisatge sembla erigir-se en un personatge més. El desenllaç, patètic i rodó, arriba amb la mateixa naturalesa amb la qual està dotada tota la narració que posa fi.

No recordo haver llegit cap llibre que capti tan bé l’essència de l’arribada d’un nen a l’adolescència com Agostino. Mentre escrivia aquesta ressenya anava revisitant passatges de la història i em tornava a perdre en la manera com Moravia t’apropa suaument als dubtes, inseguretats, temors i descobertes que desorienten a l’Agostino. Quina època tan cruel, confusa, solitària i meravellosa!

*

La pintura de la capçalera d’aquesta ressenya és Nois a la platja, de Joaquín Sorolla (1910).

“A l’Agostino li feia vergonya treure’s la roba, però per por de noves burles també ell va començar a descordar-se els pantalons, procurant fer-ho molt a poc a poc i observant els altres amb discreció. A diferència d’ell, els altres semblaven molt contents de despullar-se i s’arrencaven la roba, empenyent-se mútuament i bromejant. Sobre el fons de les canyes verdes tots ells eren blancs, d’una blancor pàl·lida i vellosa de l’engonal a la panxa; i aquesta blancor revelava en els seus cossos aquella mena de deformitat, aquella manca de gràcia i l’excés muscular característics de la gent que es dedica als treballs manuals. Només en Sandro, amb l’engonal tan ros com el cap, esvelt i proporcionat, i potser també perquè tenia la pell de tot el cos igual de colrada, no semblava ni tan sols despullat; o com a mínim no semblava despullat d’aquella manera indecent, de piscina popular. Mentre es preparaven per capbussar-se, els nois feien tot de gestos obscens, s’eixarrancaven, es donaven empentes, es tocaven; tot plegat amb una impudícia i una promiscuïtat desenfrenada que deixà bocabadat l’Agostino, per a qui aquesta mena de coses eren absolutament noves.”

*

9788416987283Títol: Agostino.

Autor: Alberto Moravia.

Traductora: Alba Dedeu.

Editorial: Edicions de 1984.

Pàgines: 125.

Preu: 16€.

ISBN: 9788416987283.

 

També t’agradarà:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s