Només nit, de John Williams

John Edward Williams va ser un escriptor discret en vida. Nascut al petit poble estatunidenc de Clarksville, es va enrolar a l’exèrcit i va lluitar a l’Índia, a Birmània i a la Segona Guerra Mundial. Després de la guerra va començar a treballar a la Universitat de Denver i va publicar meravelles que només van obtenir el merescut èxit després que Williams morís el 1994 d’una aturada respiratòria. El que més admiro d’aquest autor, a part de l’extraordinària qualitat de les seves novel·les, és que totes les seves obres són molt diferents. Williams era un escriptor realment polifacètic. A Butcher’s Crossing ens porta a l’Amèrica més western i salvatge en un viatge per la caça de bisons. A Stoner assistim a la increïble vida d’un home aparentment corrent. A August ens porta a l’antiga Roma i coneixem a un dels emperadors més importants de la història. Ara Edicions 62 ha publicat l’última de les seves novel·les que seguia inèdita tant a Catalunya com a Espanya, la primera que va escriure. I, com no podia ser d’una altra manera, m’ha tornat a sorprendre.

Només nit narra un dia en la vida de l’Arthur Maxley, un solitari jove de vint-i-quatre anys que porta una vida desordenada, passant els dies vagabundejant per la ciutat i perdent-se en els seus turmentats pensaments. Però quan rep una carta del seu pare proposant-li d’anar a sopar plegats els nervis de l’Arthur, ja de per si tens, s’alteren. Fa anys que no té cap tipus de relació amb el seu pare, per qui sent una aversió molt forta. Però al mateix temps sent una necessitat irracional de veure’l, així que accedeix. Després d’un sopar desastrós, l’Arthur, intentant fugir del record de la infantesa que el va allunyar per sempre del seu pare, s’entrega a la nit, a l’alcohol i a la companyia de l’encisadora Claire.

“Va agafar el got. El va notar fred als dits. Va fer un glop. La beguda freda li va pressionar el llavi superior, li va fer pessigolles i el va adormir. Va fer petar els llavis, fent veure que gaudia del gust, i va deixar anar un “Aaaah” allargassat d’apreciació superficial. Es va acomodar a la cadira i va beure a poc a poc i va esperar que la nit se li revelés, frase a frase, com un llibre sense llegir”.

En aquesta petita novel·la de menys de cent cinquanta pàgines Williams torna a sorprendre amb una història introspectiva i psicològica. Aturant-se en detalls i en les múltiples reflexions de l’Arthur, el narrador l’acompanya al llarg de tot un dia, exercint un control absolut sobre la història. Et transmet la inquietud i l’angoixa del protagonista, et fa témer i odiar al pare.

De seguida intueixes que l’Arthur no està bé, que no és un noi normal, que no té la naturalitat i l’espontaneïtat de la joventut. Viu sol, té amistats estranyes i inestables, recorre els carrers de la ciutat sense destí, com un Holden Caulfield ofuscat. Ni tan sols la Claire aconsegueix foragitar aquesta solitud que porta dins seu i que el consumeix enmig de tanta gent sense rostre. La realitat soterrada de la narració és un trauma infantil que s’anirà revelant a poc a poc al llarg de la narració.

Només nit és la novel·la més curta, més lenta, més fosca i més densa de l’obra de Williams. No és la millor manera de començar amb aquest autor, i no està al nivell de les que per mi són les seves dues millors novel·les –Butcher’s Crossing i Stoner– però he tornat a gaudir molt de la prodigiosa manera de narrar de John Williams, potser aquest cop sense la naturalitat i l’aparent senzillesa de les seves obres posteriors. Entre Vann, Proust i Salinger hi trobareu aquesta petita perla ennegrida que explora la tèrbola relació d’un jove amb el seu pare i les ombres que projecta una experiència traumàtica.

El mateix Williams es va avergonyir més tard d’aquesta primera obra, arribant a dir que representava tot el que odiava en la literatura. No és una novel·la fàcil de llegir, hi sobren pàgines i moments en els que et perds en els remolins de les feixugues reflexions del protagonista, però no deixa de ser una lectura recomanable pels que es pensaven que ho havien llegit tot d’aquest fenomenal escriptor i tenen interès en descobrir els seus inicis. Gràcies a Edicions 62 per arriscar-se a publicar-lo.

 

*

La pintura de la capçalera és “David a taula“, de Augustus John (1920).

*

portada_nomes-nit_john-williams_201803221312Títol: Només nit.

Autor: John Williams.

Traductora: Anna Llisterri.

Títol original: Nothing but the night.

Editorial: Edicions 62.

Pàgines: 144.

Preu: 15,90€.

ISBN: 9788429776942.

 

També t’agradarà:

 

Altres llibres de John Williams:

One thought on “Només nit, de John Williams

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s