Lincoln al bardo, de George Saunders

És realment meravellós quan acabes llegint una novel·la que no t’havia cridat l’atenció però que una recomanació, una ressenya o un article fa que t’entri la curiositat i et decideixis a llegir-la. Cada vegada que algú em diu que s’ha llegit un llibre per una ressenya meva i que l’hi ha encantat se’m renoven les ganes de seguir amb aquest projecte. Però resulta que a vegades això també em passa a mi. Va ser la ressenya de Mientras leo la que em va portar a llegir, amb més curiositat que entusiasme, Lincoln al bardo, la primera novel·la de George Saunders, un escriptor estatunidenc conegut fins ara pels seus contes.

Serien molts els adjectius amb què podria etiquetar aquesta lectura, però si n’hagués de triar un és original. Lincoln al bardo parteix d’una anècdota històrica. El 20 de febrer de 1862 en Willie, el tercer fill (i el preferit) del president dels Estats Units Abraham Lincoln, moria amb deu anys per unes febres tifoides. Mentrestant, el president i la primera dama oferien un banquet a més de cinc-cents representants de la societat de Washington per mostrar la redecoració de la Casa Blanca. Saunders, conscient que no es podia escriure res d’aquest fet històric que no hagués estat escrit abans pels testimonis directes i els historiadors, el narra amb una selecció d’aquests.

A través d’aquest fet històric Lincoln al bardo s’aventura a seguir al Willie en el seu pas pel bardo, que és una paraula tibetana per designar l’estat intermedi o estat de transició entre la mort i la nova vida. Hans Vollman i Roger Bevins III, dos fantasmes del cementiri d’Oak Hill, són els narradors principals de les vivències del petit en el seu pas entre les ànimes condemnades a vagar pel cementiri donant voltes als records de quan eren vius, negant-se a acceptar la seva mort o a fer el pas definitiu per traspassar. Vollman va morir en un accident domèstic just en el moment previ a consumar el seu matrimoni amb la seva jove esposa i Bevins III en vida era un homosexual, quan ser-ho era una vergonya inconfessable. Els dos es proposen ajudar al Willie en el seu camí pel bardo.

Saunders m’ha guanyat per sempre. L’enfocament d’un tema que no em cridava per res (per res!) l’atenció ha fet d’aquesta lectura una lectura inoblidable. Es nota la tasca de documentació en la selecció dels fragments per narrar els fets històrics, selecció que fa ressaltar les diferències i contradiccions entre els diferents punts de vista, alguns de reals i altres de ficticis. Seguint el mateix principi de relatar la història de forma coral, acollint veus que es porten la contrària, que es repliquen, que es complementen, narra Saunders el pas d’en Willie pel bardo. Els esperits consumits que prenen la veu expliquen les seves històries, es donen la raó, es porten la contrària, perden el fil,  el tornen a trobar, desapareixen i tornen a aparèixer.

Al final, que en Willie sigui fill d’un president dels Estats Units, que sense haver llegit la novel·la em semblava el principal, és força irrellevant per la història. L’estil de Saunders és directe, profund, atrevit, a vegades amb notes d’humor. Una aposta tan arriscada com encertada. Lincoln al bardo és, en fi, una novel·la senzillament magnífica (aquest seria el segon adjectiu amb què el descriuria). És de les millors lectures que he llegit en el que portem d’any. Si no ho heu fet encara, correu (o llisqueu) a llegir aquesta meravella literària plena d’ectoplasma.

*

La pintura de la capçalera és un detall de “Cementiri vell“, de Marie Egner (1883).

*

9788416987269Títol: Lincoln al bardo.

Autor: George Saunders.

Traductora: Yannick Garcia.

Títol original: Lincoln in the bardo.

Editorial: Edicions de 1984.

Pàgines: 448.

Preu: 21€.

ISBN:9788416987269.

*

També t’agradarà:

3 pensaments sobre “Lincoln al bardo, de George Saunders

  1. Just estic per una mica més de la meitat del llibre i m’està encantat també. És molt original la manera com està narrada la història. A mi, Saunders també m’està guanyant! 🙂

    Liked by 1 person

  2. M’encanta la teva ressenya. És una sensació meravellosa que recomanacions sorprenguin tant, i més agradable que les pròpies arribin i emocionin a lectors. També vaig llegir a Mientrasleo i la tenc ben anotada.
    Una abraçada.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s