Un llibre per cada cançó de Els millors professors europeus (Manel)

61m7CacXz4L._SS500_Fa uns dies us proposava un llibre per cada una de les cançons del nou disc de Manel, Per la bona gent i em vaig quedar sense paraules en veure l’èxit que va tenir. Realment els Manel poden presumir de tenir molts fans lectors!

Tal i com vaig mencionar a la mateixa entrada, vull fer una entrada com aquella amb tots els discos de la banda i, tot i que ningú em va proposar un disc específic, m’he decidit pel primer, Els millors professors europeus, que ara compleix deu anys i, ho he de dir, és un dels meus preferits.

Espero que us agradi!

1. En la que el Bernat se la troba

En el cafè de la joventut perduda, de Patrick Modiano

9788475885469Cada vegada que escolto la primera cançó del primer disc dels Manel no puc evitar recordar-los tocant-la pel carrer (podeu trobar el vídeo a Youtube). En la que el Bernat se la troba explica la història d’un home que una nit coneix a una dona estrangera amb qui s’entén molt bé i de com, molt temps després, un amic (en Bernat) li diu que se l’ha trobada acompanyada per un altre home i que li dona records.

Tot i que el ritme de la cançó no té res a veure amb el de la novel·la, em recorda moltíssim a un dels llibres més celebrats del Nobel Patrick Modiano, En el cafè de la joventut perduda. Narrada des de múltiples punts de vista, aquesta història ens porta al cafeteria Condé del París de principis dels anys setanta, on la bohèmia literària i univesitària es refugien de la realitat. Tots els homes que hi van estan enamorats o fascinats per una misteriosa i lluminosa dona a qui anomenen Louki. Un dia, però, deixa d’anar-hi sobtadament.

Tant la Louki com la protagonista de En la que el Bernat se la troba tenen una llum pròpia que desordena la vida del cantant i narrador i les dues desapareixen deixant el record dolç de les hores compartides.

(Proa / Anagrama)

2. Avís per a navegants

Departament d’especulacions, de Jenny Offill

71Y8r6Ox2SLNo us deixeu enganyar per la melodia dolça d’Avís per a navegants perquè en realitat ens parla d’una parella que no confien l’un amb l’altre, dels gelos. Segur que sóc jo el més atractiu per a tu? Segur que estimes les meves imperfeccions? Et puc creure?

Amb la mateixa aparent subtilesa que el capità que canta aquesta cançó, la narradora de Departament d’especulacions es pregunta amb una prosa increïble i íntima en quin moment el seu matrimoni va deixar enrere l’amor, els riures i la tendresa per passar a la desconfiança i el silenci. Paraules mesurades, suaus i melòdiques, però a la vegada penetrants i dures.

(Ara / Asteroide)

3. Ai, Dolors

La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda

61lHcdR5nSLAquest ja deu ser un tema personal, però a mi Ai, Dolors sempre m’ha recordat a La plaça del Diamant. I et preguntaràs: però què té a veure la cançó amb els coloms i la Guerra Civil? Doncs res, però Ai, Dolors! em recorda específicament a l’extraordinari primer capítol de la novel·la, quan la Natàlia i en Quimet es coneixen i ballen a l’envelat a la plaça que dona títol a l’obra.

Ai, Dolors, porta’m al ball, avui que ve tothom, avui és quan hi hem d’anar“. Sóc l’únic que ho associa amb el ball de la Natàlia i en Quimet? De veritat que ho vaig pensar des de la primera vegada que vaig escoltar la cançó!

(Club Editor)

4. Pla quinquennal

Werther, de Johann W. Goethe

portada_werther_johann-wolfgang-von-goethe_201504080933Mai hauria pensat que relacionaria una cançó com Pla quinquennal amb una novel·la alemana, però here we are.

Si a Pla quinquennal el protagonista s’enamora d’una dona i, per la raó que sigui, decideix perpetrar a l’ombra un pla a cinc anys vista per conquerir el seu cor, en el cas de Werther sabem des del principi per què ho fa a l’ombra: perquè la dona de qui s’ha enamorat, Charlotte S., està casada. A través de cartes el jove Werther explica la seva passió per aquesta dona tan bella i perfecta, com intenta controlar els seus sentiments, com es fixa en els més lleus moviments quan són junts, com no vol cometre cap error que l’allunyi d’ell… Només espero que el protagonista de Pla quinquennal no acabi com el pobre Werther…

(Labutxaca / Catedra)

5. Roma

August, de John Williams

0ec00567570ceacd94401793aa528270En aquesta cançó els Manel imaginen com seria viure a l’Antiga Roma. Brindarien “amb soldats“, viurien on “els turistes es fan fotos” i passarien a l’eternitat.

John Williams, autor de l’excepcional Stoner, va escriure una sola novel·la històrica sobre l’emperador August. Tot i no ser la seva millor obra, aquesta narració que recorre la vida de l’home que va escalar des d’una posició humil fins al càrrec més poderós de l’imperi dona mil voltes a qualsevol llibre de Santiago Posteguillo. No pots parar de llegir i et dona una idea del que seria viure a aquesta Roma eterna.

(Edicions 62)

6. Captatio benevolentiae

Les ones, de Virginia Woolf

9788494320132Aquesta és una de les meves cançons preferides dels Manel. Captatio benevolentiae és un llatinisme utilitzat pels artistes per cridar l’atenció del seu públic i, en aquesta cançó, se’ns exposen les tonteries amb les que estem obsessionats al llarg de la nostra vida que, a poc a poc, va passant i, a vegades, “una tonteria de sobre ens indica que ens en sortim“.

No he dubtat ni un instant el llibre perfecte per aquesta cançó. Les ones és l’obra més complexa de l’escriptora britànica Virginia Woolf. Amb el flux de consciència que caracteritza la seva literatura, aquesta obra narra tota la vida de sis amics al ritme de les ones trencant en una platja al llarg d’una jornada. Exigent però magnífica.

(La temerària / Lumen)

7. Nit freda per ser abril

Gent normal, de Sally Rooney

9788417339272-692x1024Molt més narrativa que les anteriors cançons, Nit freda per ser abril ens explica la història de la Maria i el Marcel. Els dos estan completament enamorats i tenen ganes de fugir junts “d’aquesta ciutat tan rara” i construir una vida plegats, però mai troben les paraules, mai es senten preparats per llençar-se i confessar-se el que senten.

Aquesta cançó em recorda molt a la relació de la Marianne i en Connell, els protagonistes d’un dels últims fenòmens literaris del moment, Gent normal de Sally Rooney. Una relació complexa que gira entre l’amistat i l’amor, acostaments i retirades i la incomunicació són els eixos principals d’aquesta història inolvidable.

(Edicions del Periscopi / Literatura Random House)

8. Al mar!

Una cosa suposadament divertida que no tornaré a fer, de David Foster Wallace

COBERTA-HE-BALLAT-B-LA-CONGA_ALTA-693x1024La cançó amb la qual vaig conèixer els Manel ens explica el moment en què una parella va per primera vegada a banyar-se al mar. I aquesta és l’excusa per construir una caricatura del que és l’experiència d’anar a la platja avui en dia.

Una caricatura similar és Una cosa suposadament divertida que no tornaré a fer, inclòs a l’antologia dels articles de David Foster Wallace que ha publicat Edicions del Periscopi. Mai em cansaré de recomanar aquest irònic reportatge en què Wallace narra una experiència que hauria de ser meravellosa (estrenar un creuer de luxe) en un veritable malson delirant. Imprescindible.

(Edicions del Periscopi / Literatura Random House)

9. Els guapos són els raros

La delicadesa, de David Foenkinos

61RABkTMSiLAquesta espectacular cançó reflexiona sobre la importància que li donem a la bellesa, com si els guapos fossin perfectes i no tinguessin problemes, com si la felicitat depengués del nostre aspecte físic. Tot i que soni a tòpic, l’important no és l’exterior sinó l’interior.

La pel·lícula que es va estrenar el 2011 basada en La delicadesa, de David Foenkinos, la va catapultar a un fenòmen literari internacional tan intens com fugaç. I és que aquesta història dolça i tendra que també reflexiona sobre la bellesa i recorda a Amélie (de fet, la mateixa actiu interpreta a la protagonista) és preciosa i ha passat injustament a l’oblit.

(La Magrana / Seix Barral)

10. Dona estrangera

La Esposa joven, d’Alessandro Baricco

PN936_La esposa jovenLAIA.inddA risc de fer-me repetitiu, aquesta cançó és perfecta. Trobo que transmet meravellosament la sensació d’estar a un món aliè i desconegut i l’interrogant de com deu percebre les teves costums una persona que ha crescut i s’ha educat d’una manera completament diferent.

Tot i que tampoc és la seva millor novel·la, aquesta mateixa sensació em va transmetre una de les últimes obres de Baricco, que narra l’arribada d’una noia jove que s’acaba de prometre a casa dels que seran els seus sogres. Allà espera pacientment al seu futur marit, que en principi ha d’arribar d’aquí poc. Durant aquests dies la protagonista observa les costums estranyes d’aquesta família que, a partir d’ara, ha de ser la seva.

(Anagrama)

11. Ceràmiques Guzmán

Carta d’una desconeguda, de Stefan Zweig

carta-duna-desconegudaEn aquesta breu cançó que ha donat nom a la productora que acaba d’estrenar el grup, un home s’enamora de la noia que atén als clients del comerç Ceràmiques Guzmán. La observa extasiat, contempla cada un dels seus moviments, controlant amb prou feines el desig que l’envaeix.

Igual de breu i intensa és la petita novel·la de Stefan Zweig, Carta d’una desconeguda, en què un famós escriptor rep la carta d’una desconeguda que ha estat terrible i perdudament enamorada d’ell durant molt de temps. Aquesta novel·la, la meva preferida de l’autor, narra un amor igual de desesperat i emmudit que el de Ceràmiques Guzmán. Una lectura imprescindible i inolvidable.

(Quaderns Crema / Acantilado)

12. Corrandes de la parella estable

L’altra, de Marta Rojals

71AtT+o3iCLL’epíleg d’aquest disc que va canviar la meva vida (si més no la meva vida musical) és tan llarg com increïble. “Ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí” és la màxima que es repeteix una parella estable que han passat de tot però, tot i així, segueixen avançant junts.

Una parella com aquesta són la Nona i en Nel (o Anna i Manel), els protagonistes de L’altra, que porten anys i anys junts. Amb l’arribada de la crisi en Nel es queda sense feina i aquest problema destapa tots els altres que arrastraven des de fa temps i amagaven sota l’alfombra esperant que desapareguessin sols. Una lectura impressionant.

(La Magrana – RBA)

I aquests són els llibres dels millors professors europeus! Espero que us hagi agradat! Digueu-me als comentaris les vostres propostes i quin disc voleu que faci!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s