La saviesa de l’errant

71v8y3QaiFLSempre m’ha atret la idea de vida d’un rodamón; una persona que erra sense destí, sense casa, recorrent països, paisatges i cultures diferents. Soc conscient que, pel meu caràcter, mai podria portar una vida així -jo necessito arrelar-, però això no impedeix que l’exotisme d’una vida amb aquesta llibertat em sedueixi. El mariner grec Nikos Kavadias va tenir una vida així. No vull aprofundir massa en la seva biografia perquè l’epíleg de Li i altres relats (Club Editor), escrit per Jaume Almirall, ho fa excel·lentment, però, en defintiva, Kavadias era un d’aquests homes d’equipatge lleuger, que mai s’estableixen a un lloc, que recorren oceans, mars i països sense mirar enrere, que lluiten en guerres remotes, que parlen mil idiomes, que no s’acomiaden perquè, si ho fessin, la seva vida seria un comiat perpetu. En definitiva, aquells errants dels quals Marta Marín-Dòmine ens parlava al principi del seu llibre.

Nikos Kavadias va deixar-nos tres reculls de poesia, una novel·la i els tres relats que componen Li i altres relats. El principal relat, el que dona títol al llibre, narra com un mariner solitari que atraca a Hong Kong (qui sap si el mateix Kavadias) coneix a una jove i pobra xinesa, la Li, que viu en un embarcació i mai no ha trepitjat terra ferma. En el segon relat d’aquest recull, De la guerra, que m’ha recordat als millors contes de Juan Rulfo, s’allunya del mar i et transporta a Albània, on Kavadias va combatre com a soldat i on assistim a una altra trobada, aquest cop la del soldat amb un vell que amaga a un fill ferit. Finalment, l’últim relat no és tan un relat com una carta, una carta Al meu cavall, una carta breu i punyent que recorda a Platero.

Ofegar-se al mar és natural; terra endins, és una mena d’estafa.

L’estil de Kavadias té una aurèola que, amb molt poques paraules, sap captar la teva atenció posant la lupa en troballes fortuïtes, traslladant-te a remots paisatges i presentant-te a personatges molt especials (una noia xinesa, un vell albanès, un cavall). És d’aquells llibres que, quan els llegeixes, desconnectes de tot el que et rodeja. El soroll i la follia del dia a dia emmudeixen, la llum s’atenua i gaudeixes completament de l’experiència de la lectura.

Aquests tres relats estan plens de veritat. Et deixen amb la sensació que han de ser anècdotes reals de Kavadias. Ajuda el fet que els narradors sempre carreguen amb aquella solitud, amb aquell sentit de la contemplació, amb aquella saviesa que tenen els rodamóns. Aquella “mundología“, que deia la meva àvia. Un llibre especial, fugaç, d’aquests que es llegeixen en un tancar i obrir d’ulls (gaudi massa breu) però queden impresos dins teu per molt més temps.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s